Pico
Urriellu o molt mes conegut com a Naranjo de Bulnes.
Estic segur que coincidiré amb molta gent que
el calcari d’aquesta muntanya es magnífic i el poder d’adherència que te es impressionant, de totes les vies que he fet d’escalada em calcari crec que es el millor o si mes no d’els millors.
El Agost del 1983 juntament amb el Rafa el seu germà el Toni i el Manolo de Terrassa ens
encaminem en dirección als
Pics d’Europa concretament a
Fuentede per escalar el famós Naranjo de
Bulnes, concretament la via Rabadà i Navarro,
els primers que van escalar
aquesta magnifica i impressionant pared.
Així que el vàrem veure de
lluny en l’aproximació , concretament a la zona de Degollados ens va deixar muts als quatre, la immensa mole i amb unes boires a
mitja paret l’hi donaven un aspecto impressionant i fantasmagòric a
la vegada.
No vàrem agafar
gaire material els companys de Sabadell que ja l’avien fet ens avisaren de que es fa tant que et trobes la via plena de seguros, pro, va resulta que el guarda del refugi en aquell temps un tal Tito estaba obrint una via en un altra lloc i com anava mes escurat que un mestre d’escola feia poc
havia fet una neteja impressionant, total que vàrem pasar lo nostre
per confiar.
Actualment no
se si encara será el Rafa el mes jove que l’ha fet, pro quant nosaltres la vàrem fer en aquell temps tenia 16 anys i jo 33 , i així ho vàrem apunta al llibre de las Pias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada